El dissabte passat vaig anar a la trobada de fagots que aquest any organitzava l'Institut Oriol Martorell de Barcelona. És d'agrair la tasca d'organització que van dur a terme l'Anna Losantos i la Maria Crisol, que de manera desinteressada ens van deixar presenciar la major concentració de fagots per metre quadrat de tot Catalunya.
El professor convidat enguany era el Josep Borràs, fagotista professional i expert en l'instrument, que va convèncer els alumnes participants a continuar insistint en un instrument que no per minoritari és menys engrescador que els altres. El Marc Riera ens va ensenyar unes contradanses als més petits per poder-les ballar mentre tocaven els grans, i no només ens ho vam passar pipa assajant-les sinó que a sobre el concert va ser una obra d'art total, amb dansa i música al mateix temps. Però he de reconèixer que el moment estrella del concert va ser un altre: la Maria Crisol va portar un contrafagot barroc d'unes dimensions que depassaven la mida humana.
Es tracta d'un parent llunyà del contrafagot actual, quan encara als luthiers no se'ls havia ocorregut la idea de cargolar el tub del contrafagot per fer-lo més portable. Vaig tocar amb la Sílvia, que fa segon de fagot amb el meu mestre, el Joan Xicola, i amb el Miquel, que ens coneixem de Vimbodí. Però el més important va ser poder-me passar tot el dia assajant, bufant i rient sense la mirada atenta dels pares. Això sí que va molar! Espero que l'any vinent ho pugui tornar a repetir.