dimecres, 22 de maig del 2013

Hem quedat segons a la cursa de carretons!

Aquest cap de setmana ha estat tot ple d'esdeveniments. El dissabte la mama cantava al museu d'història, i van venir també l'Eloi i la Mar a casa perquè la seva mama també cantava. Vam anar amunt i avall de casa ensenyant les nostres coses als nouvinguts, i quan va ser l'hora d'acomiadar-nos ens va saber molt de greu, però al cap d'una estoneta ja ens havia passat perquè ja estàvem pensant en la cursa de carretons de l'endemà. 







Els de Can Vaques es van tornar a apuntar a l'esdeveniment. En Matís va substituir al Joan, que va ser baixa entre els conductors del carretó, i les petites tauronetes van venir també disfressades, amb taurons que cadascú s'havia dibuixat a la samarreta. 






Va ser una cursa molt igualada, i al final ens van guanyar perquè a mig camí havíem d'agafar unes faves i posar-les a l'olla, i ens vam fer un embolio tan gran que els del platet volador ens van passar al davant. 













 Van aturar el trànsit de la Creu Alta durant tot el cap de setmana, i després dels gegants i els castellers del matí va arribar la cursa, durant la qual tothom surt al carrer a animar els participants.







Ens van donar un trofeu, que ens va fer molta il·lusió, i un petit obsequi per tots: una carpeta de la cursa. Com que ja començava a ploure, es va suspendre el ball però vam poder fer la traca: amb bosses d'aire comprimit repartides a tots els participants vam fer una sorollada increible petant-les amb els peus. 



En totes les activitats de la Festa Major has de participar com a llamp o com a tro, i es van sumant punts fins saber quin dels dos grups és el guanyador. Enguany llamps i trons van quedar empatats i van desempatar estirant una corda molt llarga, amb llamps a una banda i trons a l'altra.




Ara que ja tenim una estructura molt ferma, que el papa es va currar serrant dues bicicletes i soldant-les de nou, l'any vinent podrem dedicar-nos només a fer la carcassa. I els de Can Vaques han dit que tornaran per ajudar-nos. Perfecte, perquè entre tanta vaca n'hi ha que són arquitectes, escultores i mestres de plàstica; una bona combinació per fer un carretó espectacular. Ens veiem per la 26a cursa de carretons!


Ah! El papa del Matís va fer video i tot. El voleu veure?




Exposició oral

El dijous passat el Roc va participar en les activitats al voltant de les matemàtiques que s'estan fent a l'escola. A mi no em toca fins el 31 de maig, però avui, dimecres, ja faré un tastet perquè es fa la fira matemàtica. Dijous passat li va tocar al Roc ser el protagonista, i jo vaig poder-ho veure gràcies a les fotos que van fer la mama i el Roc mateix. 







Tots els nens, un per un, van explicar què havien estat treballant, i ho van ensenyar amb uns murals molt treballats. Per acabar l'exposició van recitar el poema "Geometria" de la Joana Raspall, recentment guardonada amb la creu de Sant Jordi.


Sota una roda rodona
poseu-hi un quadret quadrat
i al damunt, per acabar-ho,
un trinagle triangular.
Quatre línies rectilinies
podran fer de peus i mans.
Si marqueu nas, ulls i boca
amb l’arcada de quatre arcs,
veureu quin ninot resulta
més eixerit i trempat.


Després els pares i mares van poder fer un tomb per la classe, i van veure els treballs que han estat fent els de 1er B sobre formes a totes les assignatures. Han treballat the shapes en anglès, les formes a art amb en Picasso, i els fractals a classe amb la Cristina.





El Roc va estar molt content de poder-nos ensenyar el sense-dents, un esquelet molt trempat que tenen a la classe i que els ajuda a aprendre els noms dels ossos. Amb el sense-dents i el Pere es va voler fer una foto, doncs darrerament els tres es veu que s'han fet molt amics. 




Molt cofoi de tot plegat, el Roc també va voler una foto amb el seu penjador, que havia decorat ell a principi de curs. I un cop els pares van haver fet prou el tafaner, van baixar a buscar-me, que jo ja els esperava al pati fent fila impacient per saber com havia anat tot.

divendres, 10 de maig del 2013

Carretonada!

Ahir el papa va acabar de fer l'estructura del carretó. La vam posar al mig del carrer Sant Cugat i mentre jo hi anava a sobre tan panxa, el Roc empenyia.


Hi ha un seient la mar de còmode, i el papa va dir que hi haurà de posar frens perquè sense empényer gaire l'artefacte ja agafa unes velocitats vertiginoses.








Ara només hem de pensar com a sobre d'aquesta estructura hi farem un tauró. Jo ja me l'imagino, però el papa sembla que no ho té tan clar.