dilluns, 9 de febrer del 2015

Nevada a Vimbodí

Aquest cap de setmana hem estat a Vimbodí, i hem pogut fruir de la neu que va caure a mitja setmana. No en vam tenir prou amb la neu del pati i vam pujar fins el mirador de la pena, pel tallafocs, i vam baixar pel matarucs... corrents i saltant com cabirols. Per cert; de cabirols, en vam veure! Es van espantar amb els nostres crits de joia tot fent baixada, però els vam poder seguir amb els ulls mentre s'allunyaven, durant més de cinc minuts. Va ser màgic! 

Ens va divertir molt poder anar a la bassa on ens banyem a l'estiu. Ara era una pista de patinatge perfecta. També vam poder patinar a la font de la Casa Forestal de la Pena. I vam fer el pallasso amb les estalactites d'aigua gelades. Tot un espectacle per nosaltres sols! No vam trobar ningú, per aquells paratges; només algún corredor escadusser o un caminador perdut. I para de comptar! Però millor per nosaltres: la muntanya nevada és una font d'aventures, i si la gent no vol venir a comprovar-ho, tant mieux pour nous! 




Aquest és el ninot de neu que vam fer amb el Roc al jardí... amb una torreta i quatre branques! El Roc i jo no vam parar de menjar-nos neu: va ser com estar endrapant gelat tot el dia... un somni fet realitat!




Les muntanyes de Prades i les vinyes dels voltants de Poblet ben empolsinades.




Vam fer un munt de dibuixos a la neu, i ens hi abraonàvem cada dos per tres. Vam fer cinc categories de neu; la de més baixa qualitat era 1N (de neu) i a la que vam trobar més amunt li vam posar 5N!



Vam fotografia les traces que deixaven els animals, i després les vam comparar amb les dels quaderns de camp del Fèlix Rodríguez de la Fuente. Tot un mestre!



Just començar, vam trobar aquest tord, que s'havia mort de fred. El vam deixar colgat per la neu, perquè no es descompongués tan ràpid. Hi tornarem més endavant per veure què se n'ha fet!


Pujant pel tallafocs. Quin riure! Jo vaig acabar caminant com un gosset!


Poblet des del tallafocs. Preciosament blanc.




Em vaig inventar un joc: jo em posava sota una branca plena de neu i el papa brandava fort la branca tirant-me la neu per sobre. La sensació és espectacular!




La bassa on ens banyem a l'estiu. No fa ganes de banyar-s'hi, eh?


Classes de patinatge al paratge natural de Poblet.




Amb la neu als malucs.



Estalactites de la font de la Casa Forestal de la Pena. Quina blancor!






Una canalera gelada a les Masies que feia més d'un metre. El pare la va trencar amb una bola de neu, i despres va quedar així de curta...


Esperem que pogueu gaudir de la neu amb les nostres fotos. I sentiu els grumolls a la cara del floc de neu que ens vam llençar i us vam dedicar!